CONTACTE

elbancalet@gmail.com
665446730 (Cento)
675742779 (Robert)

jueves, 20 de enero de 2011

VERDURES D'HIVERN: COL, FLORICOL I BRÓCOLI

Les Cols són riques en antioxidants com la “vitamina C” i el “betacaroté”, que potencien la immunitat, disminueixen la tensió arterial i combaten les malalties cardíaques. També proporcionen “folfat”, que prevé els defectes de naixement.

Tenen un 50% de sals àcides. Són molt nutritives i contenen una gran quantitat de sals minerals i vitamines. Per la seva calci, sofre i potassi estimulen la funció intestinal i combat el restrenyiment. Per la seva cel·lulosa serveixen  d’antisèptic intestinal. Per l'arsènic que contenen, estimulen la gana, donen força i vitalitat.




Les Floricols tenen un 57% de sals alcalines. Són molt útils per a la insuficiència renal i hepàtica. Tenen una acció diürètica, antianèmica, laxant i depurativa de la sang. Són antireumàtiques i antiartrítiques. També contenen molta vitamina C i folatos, que són els responsables d’equilibrar el sistema immunològic.
Aporten àcid fòlic i flavonoids, útils per a la prevenció del càncer.  Contenen vitamines A, C i K. Són riques en minerals, especialment potassi, calci i magnesi, la qual cosa fa que siguen útils per la prevenció de la osteoporosis.

El brócoli proporciona fitonutrients i vàries vitamines i minerals, les vitamines C i E, calci i destaca en la prevenció de l’anèmia pel seu alt contingut en ferro.

La medicina tradicional xinesa recomana el brócoli per a tractar les inflamacions dels ulls i la miopia. El seu sabor amarg li conferix propietats diurètiques. Exercix un paper molt important en la protecció contra càncers de pulmó, estómag, boca, ovaris, mama, vagina, colon i pròstata.
A més, aquesta meravellosa verdura ajuda a reduïr les infeccions infantils, i els seus fitonutrients disminueixen els efectes cancerígens del fum del tabac. 

A La Safor, cuinem la col en plats com el Putxero, en Caldos de verdures o en plats a l'olla com lletilles, cigrons, fesols... També es pot menjar crua: l'amanida de col, amb all, pebre roig, oli i sal, és un altre plat típic de la zona de l'Horta. 

La floricol és un ingredient indispensable en la famosa Paella de Floricol i Abadejo, o l'Arròs Melos de Floricol, Alls Tendres i Bacallà. A més, hi ha infinitat de receptes com floricol amb formatge o amb beixamel (cuinada al forn) i es pot menjar crua a les amanides.

El brócoli es pot utilitzar igualment en caldos, olles de llegums, cremes o sopes, es pot cuinar al forn i també menjar cru.



Algunes suggerències dels nostres socis:

- Empanada de brócoli, bolets i ceba (Jorge Bautista): es fa un sofregit amb la verdura i es posa sobre masa de pasta fullada prèviament estesa sobre la safata del forn; amb una altra llàmina es cobreix tot i s'uneixen els bords; la masa de dalt es punxa amb una forquilla per a que no s'unfle dins del forn. Es posa a 200º durant 30 minuts i a la taula.


- Vaporada de floricol, brócoli, porro i remolatxa (Mari & Rober): es cuina tota la verdura al vapor i a part es fa un adob amb oli d'oliva, salsa de soja, all, sèsam i lli. Es pot combinar amb amanida.

- "Chucrut" de col o floricol (Tere Núñez): tallem la col a tires o la floricol a trocets; en un pot de vidre prou gran, anem ficant capes de col amb una mica de sal i piquem cada capa amb un morter; quan el pot estiga ben ple, afegim aigua i el tapem, encara que no del tot, per a que l'aigua sobreïsca durant el procés de fermentació. Ho deixarem en un lloc oscur durant almenys 15 dies. A partir d'eixe moment ja es pot consumir. Aquest és un aliment molt ric en vitamina C i un gran regenerador de la flora intestinal.

GAUDIM TOT L'ANY DEL BONÍSSIM ENCISAM!

Encisam romà

Aquest exel·lent aliment té un elevat contingut en vitamines del complexe B, vitamina A, vitamina E i, en algunes varietats, un cert contingut en vitamina C. Pel que fa als minerals té un elevat contingut en potassi i un contingut interessant de calci. És un aliment superbàsic per les seves sals minerals alcalines.
Full de roure
 Combat l'anèmia i la clorosi o empobriment mineral de la sang. Conté calci més assimilable que el de la llet. Estimula la gana, purifica la sang, estimula la secreció de llet per part de les dones. És un remei natural per a l'aparell digestiu; sembla que és recomanable en cas d'úlcera d'estómac. 
 És molt beneficiosa per a les persones de temperament biliós. El seu suc té efectes sedants de sistema nerviós. Per les seues propietats tranquilitzants, és eficaç per tractar l'insomni i el nerviosisme. També s'utilitza com a antiinflamatori en cremes per tractar les cremades solars.

Full de roure verd
Es pot consumir fresca o cuita. El consum en fresc és el més tradicional i és aconsellable no tallar l'enciam molt abans de consumir-lo per no malmetre les seves propietats. 
És un aliment diari indispensable per a mantindre una vida saludable i una dieta equilibrada.
La tradicional amanida valenciana es fa amb la varietat d'encisam romà, tomaca, raves, ou dur, ceba tendra, olives i s'adoba amb oli d'oliva, vinagre i sal.
La varietat d'amanides que podem fer és incalculable; cada dia en podem inventar una, combinant els ingredients que tingam a casa, la nostra imaginació i el bon gust pels aliments naturals sense tractaments químics.

Encisams al Bancal de Cento


VERDURES DE TARDOR-HIVERN: LA REMOLATXA I LA BLEDA


 El tubercle de la remolatxa és ric en ferro, vitamines C i B, potassi, àcid fòlic i fibra. Ajuda a baixar l'absorció del colesterol, baixar la tensió arterial i disminueix el risc de malalties cardiovasculars. També és molt recomanable en casos d’anèmia, enfermetats de la sang i infeccions en la bufeta urinària. A més és laxant i millora la funció hepàtica.

El color grana característic de la remolatxa és degut a la presència de la betanina, un pigment natural molt fort  amb acció antioxidant.

 

Es consumeix rallada crua, bullida, al vapor, torrada al forn o en sucs. Per evitar que perda la coloració es bull o es torra amb la pell. És ideal per donar color i varietat a les amanides.

  

 Les fulles de la remolatxa són una font exel·lent de vitamina A.




La bleda té propietats laxants i digestives degut al seu elevat contingut en fibra. Es sol consumir bullida i es recomanable que no passe molt de temps des de la collita al plat doncs les vitamines i els flavonoids es perden i la fulla adquireix un gust lleugerament amarg.

A més, conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment en potasi, calci i magnesi, la qual cosa fa que sigui útil per la prevenció de la osteoporosi. Aporta àcid fòlic i flavonoids útils per a la prevenció del càncer. 
S'utilitza en nombrosos plats de la gastronomia valenciana i és una planta molt popular que en temps antics constituïa un dels aliments principals de la classe treballadora. Es menja bullida, sofregida, sola o acompanyada. 
Algunes receptes que l'inclouen són:  
- El conegut Arròs amb fesols i nap;
- Potatge amb bledes, tomaca, pimentó i cigrons;
- Sopa de bledes i creïlles amb arròs; 
- Empanada o Pastissets de verdures amb bledes;
- Olleta de verdures;
- Bledes amb formatge i ou;
                                                                  ...i un llarguíssim etc...